Geolab Tool Demo es una herramienta diseñada para profesionales de la geología.Geolab
Tool és una herramienta diseñada tanto para profesionales de la
geología, como estudiantes y aficionados a las ciencias de la tierra.
Te
permite capturar fácilmente datos de mediciones de campo: orientación
de capas, buzamiento, tiempo geológico, tipo de medida, descripción del
afloramiento, localización geográfica,... Esta versión demo no te
permite almacenar datos.
- Dispones de las siguientes opciones:
Orientación:
Dotada de brújula y nivel. Coloca el lateral izquierdo de tu
dispositivo en contacto con la capa y muevelo hasta nivelarlo. Dispones
de dos opciones: Capturar la orientación en el sentido de máximo buzamiento Capturar la orientación respecto al Norte. Útil para medir lineaciones como ejes de pliegue, paleocorrientes,etc...
Clickando sobre el boton que desees automáticamente podrás observar la medida realizada.
Inclinación:
Permite medir el ángulo de máxima inclinación, para ello debes colocar
la parte posterior de tu dispositivo directamente sobre la capa y
moverlo en péndulo hasta obtener el mayor ángulo. Tiempo geológico: Clickando directamente sobre la tabla ya puedes obtenerlo. Tipo
de dato: Selecciona el tipo de medida sobre la lista. También tienes la
opción de introducir otro tipo de medida según tus necesidades. Geolocalización: Activa el localizador GPS de tu dispositivo y obtén las coordenadas de latitud y longitud. Descripción: Para Introducir una descripción y cualquier tipo de observación. Fotografía:
Esta aplicación dispone de un sistema de captura de fotografías para
facilitarte esta labor. También permite consultar rápidamente la galería
de tu dispositivo.
conduim, fobitzem, matem insectes. Per qué? Són vides i en canvi la mass media ens ha fet creure que sòn essers insignificants, sense valor. Aixó és una mena de valor que s´esten entre els homes, d´altres homes.
Paper dels organismes
Els organismes pot ser productors o consumidors pel que fa al flux d'energia a través d'un ecosistema. Els productors converteixen l'energia ambiental en enllaços de carboni, com els trobats en el sucre glucosa. Els exemples més destacats de productors són les plantes; elles usen, per mitjà de la fotosíntesi, l'energia de la llum solar per convertir el diòxid de carboni en glucosa (o un altre sucre). Les algues i els cianobacteris també són productors fotosintetizadores, com les plantes. Altres productors són els bacteris que viuen en algunes profunditats oceàniques. Aquests bacteris prenen l'energia de productes químics provinents de l'interior de la Terra i amb ella produeixen sucres. Altres bacteris que viuen sota terra també poden produir sucres usant l'energia de substàncies inorgàniques. Un altre terme per a productors és autòtrofs.
Els consumidors obtenen la seva energia dels enllaços de carboni originats pels productors. Un altre terme per a un consumidor és heteròtrof. És possible distingir 4 tipus de heteròtrofs sobre la base del que mengen:
Consumidor Nivell tròfic Font alimentària
1. Herbívors primari plantes
2. Carnívors secundari o superior animals
3. Omnívors tots els nivells plantes i animals
4. Detritívoros --------------- detritus
El nivell tròfic es refereix a la posició dels organismes en la cadena alimentària, estant els autòtrofs a la base. Un organisme que s'alimenti de autòtrofs és anomenat herbívor o consumidor primari; un que mengi herbívors és un carnívor o consumidor secundari. Un carnívor que mengi carnívors que s'alimenten d'herbívors és un consumidor terciari, i així successivament.
Éssers vius i medi ambient, medi ambient i éssers vius: qui altera a qui? Els éssers vius s'adapten al medi ambient que, pel seu compte, es va modificant per l'acció dels éssers vius. Aquesta interacció que vivim a la Terra és una experiència única, que no es repeteix amb el temps. No obstant això, poc se sap de la diversitat dels éssers vius que habiten aquest planeta, o de la d'aquells que ja es van extingir, igual que sobre els processos d'adaptació. Es tracta d'una interacció complexa on petites alteracions en el medi ambient poden ocasionar grans desequilibris entre les diferents poblacions, portant-les a nous camins evolutius.
Tots els éssers vius són sensibles a senyals del medi ambient, el que possibilita, per exemple, la navegació i l'orientació, responsables en part de la supervivència de l'espècie. Una d'aquestes senyals, present des del sorgiment de la vida a la Terra, és el camp geomagnètic. La hipòtesi que la Terra es comporta com un enorme imant (dipol magnètic) (figura 1) va ser presentada per primera vegada a Anglaterra, en 1600, pel metge de la cort W. Gilbert. No obstant això, des del segle II els xinesos ja usaven els imants per la seva orientació en la navegació. Els pols del camp geomagnètic no sempre han estat al mateix lloc. De vegades ells inverteixen la seva posició. S'ha descobert que quan això ha succeït, grans grups d'éssers vius s'han extingit entre cada període d'inversió, com per exemple, diverses famílies d'animals diminuts, coneguts com radiolarias, que viuen en la profunditat de l'oceà (Harrison, 1968; Hays , 1971).
És important observar que molts animals no tenen dietes especialitzades. Els omnívors (com els humans) mengen tant animals com plantes. Igualment, els carnívors (excepte alguns molt especialitzats) no limiten la seva dieta només a organismes d'un nivell tròfic. Les granotes i gripaus, per exemple, no discriminen entre insectes herbívors i carnívors, si és de la mida adequada i es troba a una distància apropiada, la granota el capturarà per menjar-se'l sense que importi el nivell tròfic.
Magnetita al abdòmen?
Se sap que les abelles executen una dansa al rusc, prenent com a referència el camp gravitacional de la Terra. Les abelles farratgeres, quan tornen d'una reeixida recerca d'aliment, executen una dansa la orientació en relació a la direcció vertical de les bresques del rusc indica, a les altres abelles, la localització de la font d'aliment. L'angle entre l'adreça de la dansa i la vertical indica l'angle entre la font de menjar i el Sol (vegeu Chittka & Dornhaus, 1999). En aquesta dansa, han estat observats certs "errors" de fins a 200 a l'esquerra oa la dreta de la direcció "correcta", variant amb la direcció del camp geomagnètic. Aquests "errors" no són "sorolls del sistema", ja que totes les abelles, dansant en un instant donat cometen el mateix "error", tant en intensitat com en direcció (veure Wiltschko & Wiltschko, 1995).
Crec que si els insectes formen part de una xarxa po.linitzadora, tròfica i per tant social amb nosaltres...Que pasa quan....?
Un altre problema amb l'agricultura humana és que depenem de relativament poques espècies vegetals alimentàries. Si en un any fallen, a nivell mundial, els cultius de blat de moro i arròs, ens veuríem en dificultats per alimentar a tothom (encara que cal reconèixer que tampoc estem fent una bona feina ara). Els ecosistemes naturals usualment tenen fonts alternatives d'aliment en cas que una font falti....
Magnetorrecepció i cambis al eix de la terra afecten als insectes...?
Per entendre els mecanismes de magnetorecepción, s'han postulat tres mecanismes diferents:
1-la hipòtesi ferromagnètica, que involucra l'existència de partícules magnètiques com transductors del camp magnètic.
2-la modificació del mecanisme de visió, a través de la creació de radicals químics per parells, la qual depèn de la presència de camps magnètics.
3-la inducció electromagnètica, en la qual variacions del flux magnètic poden produir camps elèctrics i corrents d'ions. Aquest mecanisme ja ha estat trobat en alguns peixos elèctrics.
El Problema Actual de les Abelles
Durant els últims anys, el món ha estat testimoni d'un alarmant declivi de les abelles. El seu nombre es va reduir en un 57% des de 1985 a 1997 i continuen en declivi. Un exemple d'això és la informació del Fons de Conservació de Borinots del Regne Unit, afirma que en aquest país es van extingir dues espècies d'abelles durant els últims 70 anys, sis espècies es troben en perill d'extinció i algunes podrien desaparèixer molt aviat si no s'actua amb urgència. En moltes parts del món està passant el mateix, però es preguntessin quina importància tenen les abelles, ja que és bastant ja que al costat del vent aquests petits insectes són els grans transportadors de pol · len cap a diferents espècies de plantes, pel que representen una part important de la cadena alimentària, ja que si no hi ha les abelles per transportar el pol · len a les plantes aquestes no es desenvoluparan per esdevenir l'aliment d'altres éssers vius que al seu torn es convertiran en aliment d'altres éssers vius i entre aquests éssers vius es troben els humans. Les raons que s'amaguen darrere de la disminució del nombre d'abelles són moltes, però una de les principals rau en el problema del col · lapse de les colònies. Es tracta d'un desordre pel qual les abelles adultes abandonen sobtadament la colònia encara que aquesta es troba en perfectes condicions. Si bé encara no s'ha descobert què causa aquest desordre, es creu que està relacionat amb un virus anomenat Israel Acute Paralysis. La baixa en el nombre d'abelles també s'ha relacionat amb la utilització de pesticides en les collites (químics que serien ingerits pels insectes durant la pol · linització), amb la radiació electromagnètica, que afectaria el curs de les abelles, i amb l'escalfament global , que podria alterar els seus patrons estacionals. Es diu que en algun moment Albert Einstein va dir: "si les abelles desapareguessin, a la humanitat només li quedarien quatre anys de vida". Més enllà que això hagi sortit o no de la boca del cèlebre científic, el qual les abelles puguin desaparèixer és un tema preocupant.
EL 'NOSEMA CERANAE'
Un paràsit està darrere de la misteriosa mort de les abelles
Un fong asiàtic infecta els insectes per via digestiva i els sentencia a una mort segura en dos anys
La plaga va eliminar l'any passat, només a Espanya, la meitat dels ruscos
Les abelles de la mel es moren i a Espanya un grup d'investigadors han posat cara i nom a un dels paràsits que les ataquen, es diu Nosema ceranae, un fong que infecta les abelles per via digestiva creant un procés de malaltia crònica que en dos anys les sentència a mort.
És l'anomenat Síndrome Despoblament de Ruscos, un fenomen que el 2010 i només a Espanya, va eliminar el 50% dels ruscos, encara que en paraules de Luis Sanz, director del Centre Apícola Regional a Marchamalo (Guadalajara), "el millor no és parlar de síndrome sinó de malaltia".
El paràsit Nosema ceranae, procedent de l'Àsia, provoca una malaltia crònica, del qual l'abellas'encomana en els punts on beu, recol·lecta el nèctar o fins i tot en el propi rusc on existeixen restes d'excrements.
UN ALTRE FOCUS DE CONTAGI
Encara que és important, adverteix l'investigador, no oblidar un altre focus de contagi: les boles de pol·len, aliment proteic de les abelles elaborades amb saliva contagiada amb espores d'aquest paràsit.
En la fase inicial del contagi, explica Sanz, el paràsit arriba a l'aparell digestiu de les abelles, aquest deixa de funcionar i l'abella no menja, es debilita i per últim mor.
Les abelles que surten a recol·lectar pol·len són les més parasitades (estan però en contacte amb el paràsit), realitzen el treball més extenuant, produeixen menys mel i moren al camp, d'aquí que l'apicultor no percebi la mort de les seves abelles fins que ja és massa tard.
Tot i així insisteix el científic, l'aparició de la malaltia no significa que el rusc hagi de morir, primer baixa la capacitat productiva del rusc abans que es doni el col·lapse definitiu de la colònia.
MITJANA DE PRODUCCIÓ PER RUSC
La mitjana nacional de producció de mel per rusc i any és de 15 quilos, encara que pot variar entre 20 i 40 quilos depenent de la zona i les condicions ambientals, per això és important controlar que la quantitat de mel no descendeix.
No es tracta d'anunciar dades "apocalíptiques" sinó saber "quan" les abelles superaran aquesta malaltia ja que les conseqüències podrien ser catastròfiques.
L'abella és una font de pol·linització tant per als cultius com per a la naturalesa, si això no passés el rendiment de l'agricultura baixaria posant en perill espècies de plantes en les quals l'únic mitjà de pol·linització són les abelles.
Colònies de vespes asiàtiques, el nom científic és Vespa velutina, s'han estès per tot el Sud de França. I em pregunto jo si no creuaran aviat la frontera.
Aquestes vespes no passen desapercebudes. Tenen tres centímetres de llarg i els peus i el cap de color taronja. Com els envasos de plàstic i els gerros, probablement hagin arribat des de Xina en vaixell el 2004. L'estudi més recent va comptar més de mil nius al llarg del país, amb major incidència a Bordeus-ensurt al País Basc i Navarra-i movent-se cap Bretanya.
No només es mengen les abelles: la setmana passada, sis persones van ser hospitalitzades a causa de les picades. Se suposa que no són més agressives amb els humans que els seus parents europeus. No obstant això, la mida dels nius-més d'un metre d'alt-augmenta el risc d'un atac.
Magnetita al abdòmen?
