Per la llibertad de les persones empresonades

Les presons generen presoners .
Les persones en l´època actual han d´esser insertades socialment?¿ o bé ajudades per els seu propi ámbit !¡
o per institucions prollibertaries i prosocials creades per a tal fí.
Les persones sòn persones davant de qualsevol crim, i fer-les gestar en odi sols crea, aixó més odi.
A alguns els destrueix a d´altres els reafirma en la seva conducta del.lictiva i sols un percentatge es deixa sociolobotomitzar davant  l´intent de protegir els seus o el que més preuen ( la vida, la  familia... ), en un intent de guarir-se de una malaltìa que sols ha creat la societat.
 Adjunto en aquest texte una reflexió de Michel Focault a on s´observa que la idea colonialista s´imposa o es vol imposar fins als nostres pensaments. Per sort les persones es van adonant que la sortida no és la presó, no és la represió, no és l´exclusió, si nó , el treball social desde diferents vistes...
No volem més presons. Volem solucions.




Durant aquelles èpoques la presó era un mitjà d’exclusió per tot tipus de 
persones marginals, ja siguin delinqüents, bojos, malalts, orfes, prostitutes, 
homes sense sostre, etc. Aquests eren encarcerats, sense cap ordre, només a 
fi de fer callar les consciències de les “honrades” persones sense més aspiració 
que la de fer-los desaparèixer. La creació de les presons va sorgir davant la 
necessitat de mantenir en silenci el tractament de  la delinqüència. Les 
execucions, portades a terme en públic, cada cop eren inferiors i més discretes, 
fins arribar a desaparèixer, per complet, de la vista pública. Les tortures, 
considerades com salvatges, havien de ser modificades per una altra cosa. 
Foucault senyala que l’elecció de la presó es deu a una elecció per defecte, en 
una època en la que la problemàtica era, majoritàriament, la de castigar al 
delinqüent, la privació de llibertat es revelava com la tècnica coercitiva més 
adequada i menys atroç que la tortura. Foucault afirma, des dels seus principis, 
l’eficàcia de les presons ja va ser motiu d’importants debats entre la població i 
entre els qui s’encarregaven d’organitzar les presons. 


Michael Focault- Treball del IV premi Ernest Lluch


Avuí en dìa empressonen i fan emlalatir a persones les presons i els jutges, les persones que ja estaven malaltes acaben empitjorant.

Aquí trobem uns percentatges, que els mateixos professionals denuncien ( aquí )
aquí veiem que les persones pateixen seqüeles.

Devaluació de la personalitat, dependéncies toxicológiques i relacionals, auséncia del contacte familiar, repressió. ( Aquí )

Les persones implicades en els àmbits sanitaris , socials; cada cop prenen més consciència del cambi i del model  aquí podem trobar varis documents, que ho confirmen.

També trobem autors que demostren les sortides i les opcions a la abolició de la privació de llibertad, és a dir, TANCAR LES PRESONS. La gent ha de poder estar amb les seves families i amb qui estimen, no alienades.

Més efectes nocius penitenciaris .

Sòn deunuciables? Sòn punibles?  ES UNA DICTADURA MORAL ? ( Atenent l´anterior blog a on precisament discutìa els rols de heroi, agresor, victima), fer enmallatir la gent mitjançant la dieta, mitjançant la cultura, mitjançant la destrucció dels seus nuclis morals, ÉS DENUNCIABLE.